El Juvenil ‘B’ perd alguna cosa més que el partit (2 – 3) davant la Peña Barcelonista Cinco Rosas.

Tots dos equips van demostrar perquè continuen a la part baixa de la classificació. Arguments no en van faltar. No obstant, en destacaríem alguns per sobre dels altres: la manca d’il·lusió, d’ambició i de confiança.

La primera mostra d’això va ser com es va encaixar el primer gol: es bota una falta a la banda dreta (amb rosca cap endins) que acaba colant-se pel pal llarg del porter al no ser interceptada per cap jugador. El pitjor de tot és que ni tan sols es va fer el gest d’anar a buscar la pilota.

No obstant, l’equip va despertar i van arribar els millors moments del Juvenil. L’equip va començar a tocar la pilota amb cert criteri gràcies a l’esforç de tots els jugadors: les ajudes es van multiplicar, es va jugar amb més calma i les ocasions, encara que amb comptagotes, van acabar arribant. La intenció va ser força bona però encara errem massa passades. Durant aquests minuts, Carsi, aprofitant una centrada des de la banda esquerra, va fer l’empat creuant la pilota davant la sortida del porter i la mala col·locació de la defensa rival.

Immediatament després del gol vam perdre el nord i vam començar a abusar de la passada llarga, entregant de nou el control del partit al visitant. En una jugada aïllada, la davantera del Cinco Rosas va culminar en gol una passada a l’espai gràcies a un xut creuat que no va poder aturar el porter del Begues (1 – 2).

La segona part va començar igual, de forma descafeïnada. L’equip es veia cansat, lent i amb poques ganes de guanyar, cosa estranya ja que el marcador era ajustadíssim i restaven encara 45 minuts. Poques coses a destacar en aquesta segona meitat: un gol del Cinco Rosas aprofitant una errada de la defensa local (1 – 3) i un gol de xilena [un pèl ortodoxa] de Pancho (2 – 3). Ja a les acaballes del partit, aquest mateix jugador va tenir l’empat a les seves botes però no va saber definir davant la sortida del porter.

Tots, entrenadors i jugadors, estem vivint un any duríssim. Sabem que és complicat sortir cada diumenge amb la mateixa il·lusió, però ho hem d’intentar. Si perdem l’esperit de superació i les ganes de guanyar no quedarà res.