Altra vegada semblava que el CF Begues entrava en un període de crisi. No es trobava a ningú que volguès presentar-se a l'elecció de president.

En plena temporada 1991-92 es va arribar a una situació tan greu que semblava que s'havia de liquidar i dissoldre el CF Begues, segons manaven els estatuts. Ramir Pascual, per segona vegada accedia a la presidència del club, però presentava la dimissió abans de finalitzar la temporada.

La pressió per l'afany que el primer equip milités en les files de la categoria 2ª Regional, i el tema de l'explotació, administració, conservació i utilització del local de les instal·lacions esportives que s'havien construït amb la participació del treball voluntari dels socis del club i de gent del poble, però en terrenys municipals i amb uns drets limitats pels convenis signats en el seu moment, creava contínuament tensions entre els membres de la Directiva, els socis i l'Ajuntament de Begues. Al no haver-se constituït el Patronat Local de Cultura com s'havia projectat, el local social del club havia revertit a l'Ajuntament, el resultat d'aquests desacords abocaven en conflictes que situaven el club en situacions límit que ademés legalment no podien tenir per al CF. Begues un resultat favorable ja que els acords signats així ho determinaven

Calia trobar un home que aportés serenitat al CF Begues i acceptés el repte de treure al club de la situació de conflicte per tirar en davant el CF Begues. Aquest home va ser Jaume Escala i Ventura, exjugador, poc aficionat als càrrecs, sense fills mascles que el vinculessin a aquest esport, però amb un sentit que l'obligava amb els seus convilatans i amb el propi Club que ell havia ajudat a refundar, a cercar un consens. Jaume Escala accepta el càrrec i posa en marxa un projecte per arribar a una meta: la 2ª Categoria Regional, fita que es va aconseguir la primera temporada que va assolir la presidència, la temporada 1993-94.

Junt amb en Jaume Escala formarien la directiva més nombrosa de tota la història del CF Begues vint-i-una persones: Jordi Frangioni Casas, vicepresident; Enric Roca, secretari; Magí Argemí Vives, Josep Santolària i Ansotegui, tresorers; Francesc Vera i Gonzàlez, delegat del primer equip; Manuel Gallego i Garrido, Jaume Romagosa i Ros, Tomàs Grau i Ros (mort mentre ostentava el càrrec), Francesc Martínez i Gonzales, Antoni Ferrer i Garcia, Joan Coll i Joan, Fèlix Miró i Tàpia, Francesc Ros Térmens, Jaume Guasch i Petit, Jordi Castilló i Monsegur, Joan Guasch i Iglesias, Joan Rovira i Alba, Joan Capellades i Vendrell, Candelo Moreno Bermejo i Salvador Badia i Mendara.

La primera decisió que va prendre la nova Directiva va ser posar-se en contacte amb Juani Hidalgo perquè es fes càrrec de l'equip. Resulta anecdòtic que en aquells moments el tècnic era de vacances i la seva localització va resultar un xic complicada. Juani al requeriment de Jaume Escala va ajornar-les i de seguida es va fer càrrec del primer equip del CF Begues.

Durant tota la temporada 1993-94 el CF Begues havia portat un bon ritme que el situava el capdavant de la classificació. Es jugava el penúltim partit que quedava per finalitzar la Lliga i si el CF Begues guanyava el Suburenc tenia assegurat l'ascens. Molt aviat es van avançar en el marcador els homes del Begues. En els últims minuts el marcador estava amb un empat 1-1 i quan aquest resultat semblava definitiu, Ramir Pascual, que ja havia marcat el primer gol al minut de començar la segona part, va marcar el segon gol i el de la victòria, el minut 89, que altra vegada situava l'equip en la 2ª Regional i es proclamava campió imbatible en el seu propi camp.

L'última jornada es va jugar el divendres 10 juny al camp del CF Begues, contra el Lavern, que va finalitzar amb un resultat de 7-1, amb quatre gols marcats per Sebas (que va quedar segon en el trofeu Trencaxarxes); un per Francesc; un per Miró i un per Manolo. L'equip del Begues estava format per: Albert, Serra, Gallego, Marc, Hortigón I, Hortigón II, Cisco, Miró, José Antonio, Navarro, Reyes, Lara, Ramiro, Frangioni, Manolo, Sebas, Montané, Raul i Ramon, Richi.

L'ascens, el va celebrar tot el poble. I el trofeu portat a l'Ajuntament on la Junta Directiva va ser rebuda per l'alcalde, Sadurní Vendrell.

Per al jugador Ramir Pascual Miret aquest ascens era el tercer en què participava en la seva vida professional. Havia estat en les alineacions de 1982-83 i la de 1988-89 quan l'equip havia aconseguit passar a 2ª Regional. També l'esforç de l'entrenador Juani Hidalgo, demostrava que no era fortuïta la confiança posada en ell com a entrenador.

Juani Hidalgo, un veterà amb trenta-cinc anys de professional, ha estat un dels entrenadors més carismàtics que han passat pel CF Begues.

Una altra satisfacció estava reservada per al CF Begues: els Cadets havien quedat campions del seu grup la temporada 1995-96.

El CF Begues es mantindrà en la 2ª Regional fins a l'any 1997, amb una fita històrica. La temporada 1996-97 el CF Begues no va aconseguir la promoció a 1ª Regional per un punt, quedant 3r en la classificació general. La millor classificació en la història del Club.

Aquest mateix any Jaume Escala, una vegada finalitzat el període pel qual va ser elegit, deixava la presidència del Club i traspassava el testimoni a un nou president, Candelo Moreno Bermejo.

Tornar