Ramir Pascual, també soci i membre de la directiva del club des de molts anys enrere, va ser l'home que va acceptar voluntàriament, per resoldre la situació que es va presentar amb la dimissió del Tutu, fer-se càrrec de dirigir el nou CF Begues. La seva màxima ambició era veure l'equip en les primeres categories, un objectiu molt difícil d'assolir, ja que significava potser fer despeses en fitxatges i en certa manera deixar de banda la formació del planter. Ramir Pascual aportava un concepte diferent d'entendre com havia de funcionar un club de futbol i això seria la causa de ser mal entès.

En l'Assemblea Ordinària de socis celebrada el 6 de setembre de 1986 pren possessió la nova Junta Directiva representada per Jaume Romagosa Ros com a vicepresident, tresorer Carles Castillo Sanz, comptador Josep Santolària Ansotegui, i com a vocals, Robert Bessere, Joan Catalan, Joan Coll, Ramon Gil, Tomàs Grau Coll, Jaume Pascual, Ramon Ros, Pere Vendrell, Marcel Ventura i Salvadó Ruiz i actuant com a secretari Jordi Murillo.

En aquesta assemblea s'acorda dissoldre l'equip de la categoria de Aficionats que s'havia creat per mantenir en forma als jugadors juvenils que havent complert el tope d'edat no tenien un lloc per jugar en el primer equip ja que en la pràctica molts d'aquest jugadors ja passaven al primer equip abans de complir l'edat. Tambè es decideix suprimir provisionalment l'equip Infantil al topar-se amb la dificultat de no tenir suficients jugadors locals, ( aquest equip per l'interés demostrat per alguns pares arribaria a incorporar-se al Campionat del Baix Llobregat en el que faria un gran paper).

Per la preparació dels Juvenils es contratava a Miquel Arqué tasca que fins llavors havia estat a càrrec de Josep Tutusaus, Tutu, i pel primer equip a Josep Roura.

En l'Assemblea Ordinària de juliol de 1987, es presenta la Memòria de la temporada que havia finalitzat i en ella s'exposa que a causa dels resultats dels primers partits de la lliga i d'una manca d'enteniment entre la Junta Directiva, els jugadors i l'entrenador, s'havia prés la decissió de contractar un nou entrenador, Joan Hidalgo, Juani, qui va aconseguir finalitzar una gran temporada, l'equip havia quedat sotscampió del Grup, això no semblava ser suficient, es feia la proposta que l'entrenador del primer equip tindria a la seva disposició a tots el jugadors de la plantilla i als que havien acabat l'etapa juvenil, i d'entre tots i en cada partit, s'escolliria als que formarien el primer equip. Amb tota la resta de jugadors es completaria un altre equip que participaria en el Campionat Comarcal d'Aficionats, en el que podrien incloure's els jugadors juvenils, i d'aquesta manera mantenir-los en forma per esperar l'oportunitat d'anar incorporant-los al primer equip. Ademés si es feia necessari es fitxarien jugadors forasters

Les diferències entre la Junta Directiva i els socis no tardaren a esclatar i Ramir Pascual presentava la dimissió irrevocable, la qual cosa significava deixar el Club a mitja temporada i a un any per poder elegir un nou president.

Un altre problema es va presentar en el si del CF Begues al finalitzar la temporada 1986-87. Els responsables del club de Bàsquet Begues feia temps que presentaven els seus greuges en les assemblees anuals. Jaume Viñas i Santiago Tarín eren portaveus del malestar que es vivia en la secció de bàsquet, en considerar que no se'ls dedicava tota l'atenció que mereixien, ja que pensaven que la directiva del CF Begues prioritzava obtenir bons resultats en el primer equip de futbol, al qual dedicava el gruix del pressupost en perjudici del bàsquet. Aquest tira i afluixa que portava unes quantes temporades plantejant-se acabaria amb la segregació del bàsquet com una secció del CF Begues per formar una associació independent.

De Ramir Pascual, un home que s'emmirallava en els grans equips i tenia el somni d'aconseguir per al CF Begues un lloc d'honor entre els grans, cal destacar la seva gran estimació per l'entitat que va quedar demostrada en moltes ocasions com en la col·laboració desinteressada aportant maquinària i materials per al condicionament del camp de futbol.

El CF Begues quedava en una situació tant precària que es fenia necessari prendre decissions amb rapidesa. De seguida es va formar una Junta Gestora encapçalada per en Josep Tutusaus Viñas i en Pere Viñas Escofet (amb 36 anys encara jugava i era capità de l'equip), Miquel Delgado, Pana, Joan Capellades, el Cape, Emili Vendrell, Joan Coll i Josep Agüera. Al cap d'un mes s'incorporava Juan Francisco Maynadie. Tots amb la idea de que els CF Begues nomès podia assolir el futur formant jugadors de base.

A finals de 1987 altra vegada es va produir una nova crisi que acabava amb la Junta Gestora i que se solucionaria de moment amb la creació d'una nova Junta que aguantés fins a les eleccions de 1988 presidida per Pere Viñas Escofet, un jugador que procedia del planter de l'Eladi, amb qui havia après a jugar al futbol amb ben pocs anys, amb companys com, Deu, Larri, Ramon Ros del Pi Gros, Josep Maria Baró arribaria a ser jugador juvenil de l'Olesa. Pere Viñas que havia estat repescat en la temporada 1978-79 pel CF Begues, al qual restaria vinculat com a jugador i directiu fins llavors, renunciava a la seva fitxa de jugador per ocupar-se de la direcció del CF Begues.

Pere Viñas Escofet, a les eleccions de 1988, seria confirmat com a president. Juan Francisco Maynadie esdevindria el seu home de confiança. La seva Junta Directiva és la més curta de totes les que han figurat en l'entitat, i estaria constituïda per Joan Capellades, el Cape, vicepresident; Juan Francisco Maynadie, tresorer; Josep Agüera, Jaume Tutusaus Viñas, Miquel Delgado, Pana, i Juan Coll, a la vegada vocal de la Cuca Fera.

Les primeres decisions d'aquests homes foren posar en pràctica l'objectiu considerat prioritari: formar futbol base.

Els resultats d'questa política esportiva es veurien en la temporada 1988-89, quan altra vegada se situava el FC Begues en la 2ª categoria, rendibilitzant els esforços que s'havien dedicat en els últims mesos a la formació dels juvenils.

L'equip del CF Begues, que aconseguiria l'ascens en aquesta temporada, estava format per: Javier Tarín Abad, Javi, Daura, Francesc Monterde Ortega, Jorge Horitigón Mármol, José Muñoz Pérez, Jorge Murillo Miquel (capità), Joan Romagosa Viñas, Ramir Pasqual Miret, Joan Vendrell Guijarro, José Antonio Rangel Moriano, Frangioni, Carbonell, Sales, Navarro i Torcuato Saavedra Saavedra, aquest jugador era de Gavà i va anar al CF Begues perquè el tècnic Juani Hidalgo el va convèncer que ho provés i, si li agradava, es quedés amb l'equip. Saavedra jugaria diverses temporades amb el CF Begues.

En la classificació general quedaria en primer lloc amb 30 punts seguit de la Granada amb 23 punts. El CF Begues havia guanyat 13 partits i empatat 4 i cap de perdut. Amb 52 gols a favor i 15 en contra.

Amb la natural eufòria pels resultats de la temporada, es decideix tornar a formar tots els equips, ja que cada vegada que l'equip ascendia es produïa un fenomen, per altra banda normal, els bons jugadors eren cobejats per altres clubs i s'havia de recórrer a jugadors dels juvenils que quedaven desemparats. La promoció del planter era necessària per dues raons: les fitxes dels forasters eren cares i l'afició no responia de la mateixa manera quan no defensaven els colors de l'equip, és a dir, els jugadors locals.

Juan Francisco Maynadie, l'any 1989 animaria Pere Viñas, potser volent imitar els vells directius dels anys cinquanta, a adreçar-se al FC Barcelona per convidar-lo a participar en un partit amistós per la Festa Major d'Estiu de 1988, però els temps havien canviat i el cap de Secretaria del Barça es disculpava de no poder atendre la petició, perquè el mes de juliol era el mes de vacances de tots els jugadors del Club.

La següent temporada porta una certa tranquilitat al CFBegues. La marxa del primer equip no deixava per tot això de ser important, per la temporada 1989/90 Juani Hidalgo seria reafirmat com a entrenador del primer equip; per al Juvenil, Alejandro Navarro, i dels Alevins es faria càrrec Juan Carlos Hortigón, jugador del primer equip.

Per a la temporada 1990-91 La Junta Directiva manifestava certa inquietut pels resultats de l'equip i es queixava de la manca de suport que rebien per part dels socis, però amb tot i l'esforç que implicava decideixen que les categories en competició seran: un equip de 2ª Regional, un d'Aficionats, un de Juvenils, una nova categoria amb un de Cadets, un d'Infantils i un de Benjamins (en substitució del d'Alevins que aquell any no es podia formar per falta de fitxes d'aquesta categoria). L'encarregat de la formació i l'entrenament d'aquests joves Benjamins va ser Miquel Delgado, Pana, que per formar-la va haver d'anar als col·legis per buscar nens que volguessin jugar. La seva gran dedicació a aquesta secció es veuria recompensada amb la consolidació d'un equip que avui està en la Segona Divisió de Juvenils.

Les coses no van rutllar des de el començament de temporada tan bé com s'esperava . L'equip semblava no estar en forma perquè no s'havia fet una pretemporada, la qual cosa significava una minva en les condicions físiques dels jugadors i els resultats no eren optimistes des de els primers partits.

S'estava entrant en una situació de perill en ocupar els últims llocs de la classificació. Això va provocar el cessament fulminat de l'entrenador Juani Hidalgo. Els pronòstics més pessimistes es complirien i el CF Begues tornava a 3ª Regional. El substitut de Juani seria Baldiri Alavedra.

El desgast que va suportar la Junta Directiva de Pere Viñas en els quatre anys de mandat va ser formidable. Només sis o set persones controlaven sis equips, això significava duplicar esforços i dedicar-hi moltes hores i molts de sacrificis per acudir allà on eren necessaris com per exemple acompanyar als jugadors més joves en els desplaçaments a altres pobles per poder jugar. Inclús s'encarregaven de vendre les entrades i controlar el pas dins del camp posant-se de porters per evitar que algún assistent passés sense pagar, ja que això perjudicava la tresoreria del club.

Amb tot, i el que representava de dedicació exclusiva Pere Viñas i els seus companys de junta recorden aquest període amb molt d'afecte. Perquè altra vegada varen aconseguir que el CF Begues fos un element d'unió entre els beguetans que es vehiculava a través de la participació d'un gran nombre de joves del poble que practicaven el futbol. Altra vegada les afiliacions de socis començaren a disparar-se cap amunt.

Des d'antic el club tenia per costum pagar un cap de setmana als jugadors del primer equip. Pere Viñas i el seu equip de Junta varen aconseguir que aquest cap de setmana fos extensiu per a tots els jugadors amb fitxa al club, grans i petits, d'aquesta manera les excursions es convertien en unes convivències de gran abast. Es recorda particularment el cap de setmana que es va passar a Benidorm pel que varen necessitar per desplaçar-se dos autocars.

En aquest periode es va celebrar un segon homenatge al Pepet de les Planes gairebé nonagenari.

Quan varen acabar els quatre anys, Pere Viñas se sentia en pau amb les obligacions morals que l'havien impulsat a fer-se càrrec del CF Begues i la Junta Directiva, ja havia complert amb els objectius que s'havia proposat, el CF Begues tenia 616 socis actius. Així que decidí no presentar-se a la reelecció.

Tornar