Arribava el moment que s'imposava fer una reflexió en profunditat sobre el futur del CF Begues. La complexitat de les responsabilitats que havia adquirit en els darrers anys, atenent en certa manera la demanda de la societat beguetana que no es veia reflectida en l'àmbit institucional, estaven produint un col·lapse en el funcionament de l'entitat en resultar inabastable per als responsables del CF Begues totes les activitats en què participava com a organitzador i dinamitzador. Les despeses de totes les activitats que impulsava, un dèficit endèmic que posava en perill la pròpia entitat i l'objectiu de la seva pròpia naturalesa: la pràctica de l'esport i dins d'aquest, la formació de juvenils que significaven l'eix vertebrador del Club.

Després del descens a 3ª Regional la temporada 1985-86 la Junta Directiva proposaria a l'assemblea de socis un programa molt auster on s'obria la possibilitat d'entrar en converses amb l'Ajuntament de Begues perquè a través d'aquest, i prèvia creació d'un Patronat Cultural, es pretenia englobar les activitats socioculturals del poble, i per aquesta via es fes possible el traspàs de les activitats culturals del CF Begues. També el club proposava rescindir el contracte que tenia amb l'Ajuntament per explotar el bar de les instal·lacions esportives, alliberant-se així d'una doble càrrega que es feia insostenible. Aquest tema aixecarà tempestes en els anys veniders.

Aquesta problemàtica, i els resultats del primer equip durant la Lliga, que acabaria la temporada 1985-86 amb el descens altra vegada a 3ª, esdevenia una realitat que obligava a tocar de peus a terra i fer un replantejament dels objectius considerats prioritaris.

Novament es fixa la tasca de promocionar jugadors del planter, ja que s'havia obtingut un nivell tan alt de resultats en les temporades anteriors. El CF Begues, a més del primer equip, el completaven un equip en la categoria d'Aficionats, un de Juvenils i un d'Alevins.

La temporada 1986-87 s'encetava amb una nova etapa per al CF Begues i a la vegada es tancava una bona època. Després d'una gran trajectòria, Josep Tutusaus, Tutu, deixava la presidència del CF Begues el juliol de 1986. També l'Eladi plegava després de més de vint anys de treball incansable pel CF Begues. La Federació Catalana l'havia premiat en un acte d'homenatge, per haver dedicat trenta anys donant-ho tot pel futbol, a l'Eladi que per a molts exemplaritzava l'amic, el preparador, el col·laborador, un home singular que deixava una empremta indeleble en tots els que varen tenir la sort de tractar amb ell. L'Eladi es retirava definitivament el mes de febrer de 1986.

No volem entrar en la causa que va precipitar la decisió que va prendre l'Eladi en dimitir del seu càrrec de secretari de la Junta del CF Begues, el motiu no és rellevant. Havia donat tant de si mateix que sempre serà un dels protagonistes quan en el futur es parli de l'època en què el CF Begues va saber actuar de catalitzador d'un impuls col·lectiu que va néixer en el cos de la societat beguetana i en el gran esforç realitzat per recollir i interpretar el que aquesta demanava.