El 15 de maig de 1983, un diumenge a les 12 del migdia, el CF Begues havia de jugar contra el Pla, un colista que es jugava la promoció. Faltava un partit per finalitzar la Lliga Penedesenca i la victòria del CF Begues significava guanyar el campionat i l'ascens a 2ª Regional.

El partit s'havia de jugar en el camp del Pla. En l'ambient es respirava una gran tensió tant per part dels jugadors com dels aficionats dels dos equips. Les alineacions estaven formades per part del Pla per: Joan Almirall, Jordi Guitart, Ricard Ferrer, Pau Vallès, Jordi Almirall, Jaume Catasús, Josep Mª Ferrer, Antoni Fontanals, Xavier Pérez, Xavier Trillas i Enric Garcia. I pel CF Begues per: Josep Ros Colugno, Josep Vendrell Casanovas (de l'Espar), Pere Viñas Escofet, (capità) Josep Tarín Abad, Josep Vigo Fernàndez, Jordi Cejudo Bonet, Àngel Pascual Cano (fill del Xixa, tres generacions de jugadors d'aquesta família es formarien en el planter del club), Ramir Pascual Miret, Candelo Moreno Bermejo, Jaime Royo Fernández (un gran migcampista amb visió de joc) i Jordi Murillo Miquel. L'entrenador oficial de l'equip en aquella temporada era Miquel Arquè.

El joc transcorria amb entrades molt dures i les targetes s'anaven acumulant. En el minut 7 va ser amonestat el jugador del CF Begues Jordi Murillo, als pocs minuts el Pla marcava el primer gol. En el minut 29 el jugador del Pla Jordi Almirall va ser amonestat i, molt enfadat per la targeta que se li mostrava, va faltar al respecte a l'àrbitre i per aquesta raó aquest en decretava la seva expulsió. Mentre anotava la falta, el jugador se li apropà i li va donar una puntada de peu a la cama esquerra de la qual va haver de ser assistit al vestuari. Allí es va informar a l'atribolat col·legiat que la força pública havia de marxar del camp, i per por que la situació s'agreugés va decidir suspendre el partit i deixar la decisió de com i quan s'havien de jugar els minuts que faltaven per finalitzar-lo a la Federació Catalana de Futbol.

Els dies següents foren dramàtics per a més d'un beguetà, jugador o aficionat; al poble no es parlava de res més, els comentaris eren al carrer. Un sentiment generalitzat estava en l'ànim de tothom, no s'havia arribat tan a prop del triomf per perdre-ho tot en un dissortat moment. Tant els jugadors com els directius del CF Begues estaven convençuts que eren tècnicament superiors al seu rival.

Per fi la Federació Catalana de Futbol, designa el 2 de juny, un dijous, per jugar la resta del partit des del minut 30 en el camp del Pla.

El desenllaç del partit suspès havia despertat tanta expectació que des de Begues es varen desplaçar al Pla del Penedès unes cent trenta persones, una quantitat prou significativa per celebrar-se en un dia feiner.

L'alineació que presenta el CF Begues és la mateixa, excepte Jordi Murillo que és substituït per Juan Carlos Hortigón. Es reprèn el joc amb un córner a favor del Begues, aquesta jugada va ser origen del gol de l'empat, la pilota havia entrat dins la porteria per l'encert del jugador Ramir Pascual amb un preciós gol olímpic de córner directe, deixant el marcador amb 1-1. Aquest gol va ser la causa de l'expulsió del jugador del Pla Pere Vallès Cuevas, que quedava amb nou jugadors sobre el camp (en el partit inacabat ja se li havia expulsat un jugador).

Tot i l'esperança que significava aquest gol i estant jugant a l'atac, als jugadors del CF Begues els costava crear jugades que els apropés a la porteria contrària, però una vegada començada la segona part, l'equip va recuperar el to, i des de llavors varen dominar en el terreny de joc, però sense sort a l'hora de tirar a gol. Al minut 60, Joan Barroso Castillo, substitueix Juan Carlos Hortigón per ser poc després expulsat per protestar reiteradament les decisions de l'àrbitre. Amb aquesta expulsió el CF Begues quedava amb deu jugadors sobre el terreny de joc.

Quan faltaven 2 minuts per finalitzar el partit, una jugada ben aprofitada per en Vigo, es va convertir en el gol de la victòria.

L'alegria va esclatar entre els espectadors beguetans, i la celebració de la victòria es va perllongar fins a arribar a Begues, on jugadors i seguidors del club es concentraren al camp de futbol i allí es va brindar amb cava enmig de felicitacions als jugadors i directiva, per una victòria tan merescuda i que significava l'ascens de categoria.

El diumenge següent, dia 5 de juny, es va jugar l'últim partit, el CF Begues contra la Martinenca, de Sant Martí de Sarroca, ja amb la convicció que seria guanyat pels de casa. El resultat va confirmar les prediccions amb un 5-0. El CF Begues ascendia a 2ª Regional. El davanter Candelo Moreno Bermejo va ser declarat màxim golejador de la temporada. La brillant campanya del CF Begues es deu a l'esforç del seu entrenador, en Miquel Arquè, que s'havia fet càrrec del primer equip des que el Tutu va assolir la presidència del Club i a la motivació i il·lusió dels jugadors que formaven aquest equip els quals procedien del planter local quasi en la seva totalitat.

És comprensible que la temporada 1983-84 arranqués plena d'eufòria per part de la Junta Directiva, de l'equip i dels socis, el nombre dels quals creixia sense parar fins a assolir una xifra mai pensada: 850 socis formaven el teixit social del club. Aquesta massiva incorporació significava que totes les famílies de Begues hi estaven representades amb un dels seus membres com a mínim; per tant, tot el que afectava el CF Begues era sentit i viscut com un tema propi per tot el poble.

El CF Begues s'havia convertit quelcom més que un club de futbol; funcionava com a dinamitzador de l'esport i la cultura del poble, tenia prestigi i era motiu d'orgull per als socis.

Aquests anys l'afició al futbol va créixer de tal manera que els desplaçaments es feien en autocar. Fins i tot les nòvies dels jugadors tenien la plaça assegurada per acompanyar-los, encara que estava convingut que elles havien de pagar-se el viatge. Tants aficionats seguien el CF Begues en els seus desplaçaments que moltes vegades superaven en número els aficionats de l'equip local. Aquest fenomen social resulta àdhuc increïble si es pensa que el nombre de socis del CF Begues era versemblant al que tenia el CF Sant Andreu. El futbol actuaria també com el vehicle integrador del fenomen migratori.

Ascendir a 2ª categoria Regional va significar un gran esforç i mantenir-se en ella una lluita de desgast que sols es va poder mantenir dues temporades.

En arribar a les últimes jornades de lliga de l'any 1986 ja es veia venir la davallada, i els nervis de tothom estaven a ran de pell. Es jugava amb en el camp del CF Begues. Ja en la segona part l'equip local perdia i l'actuació de l'àrbitre no contribuïa a apaivagar els ànims. Es va xiular un córner quan en realitat era una pilota fora del camp. El capità, Pere Viñas, va protestar contra la decisió arbitral, de les paraules es passaren als fets i Pere Viñas li va donar un cop de puny enmig de la cara que el va fer caure a terra estabornit.

Les conseqüències d'aquest altercat portaren molts maldecaps al jugador i a l'entitat, perquè en la demanda per danys l'àrbitre al·legaria que va perdre dues dents i que li havien quedat fluixes cinc o sis més. El jutge va decretar dos dies d'arrest domiciliari per en Pere Viñas i 90.000 pessetes de multa que va haver de pagar el Club, i el Comitè de Competicions de la Federació el sancionava amb vint-i-set partits sense jugar.

Tornar