L'any 1975 havia marcat l'inici d'un gran canvi en el CF Begues. Aquest any va rebre el "III Trofeo Destinado a la Deportividad" organitzat pels ajuntaments del Baix Llobregat, com a millor entitat esportiva es premiava la tasca esportiva i cultural que havia desenvolupat al llarg de la seva existència.

El CF Begues s'expansionava i sortia del marc estrictament esportiu. El 20 de juliol de 1975, Jaume Rabell Aguado, en representació del CF Begues, sol·licitava a l'alcalde, Jordi Guasch Paucirerol (president també del club del futbol), permís per organitzar una gimcana automobilística en uns terrenys cedits a l'efecte per en Sadurní Vendrell. El circuit dissenyat, ple de paranys i sorpreses, va tenir un alt nivell de participació i el seu èxit va animar els organitzadors a continuar programant-la els tres anys següents.

La Junta Directiva, satisfeta que el CF Begues ocupés un espai cada vegada més ampli dins la vida beguetana, encara tenia una assignatura pendent, recuperar la Cuca Fera, una mostra del bestiari popular català que va tenir una dissortada i efímera vida que va durar un sol dia, el dia 25 de juliol, Festa Major de 1934. A causa del material de guix amb què va ser construïda no va poder suportar l'excés de pes. Quan va arribar el final de la cercavila, la Cuca Fera estava inservible i va ser arraconada i mig oblidada per l'espai de quaranta anys, fins que un grup de beguetans, sota el patronatge del CF Begues, varen marcar-se l'objectiu de la seva recuperació.

Les coses passaren així: un matí de diumenge, davant de l'església de Sant Cristòfor, els nous promotors de la Cuca Fera s'aproparen a saludar Santiago Maluquer, un soci del Casino i un gran artesà que treballava el paper amb suports metàl·lics a l'estil de les figures que es construeixen per les falles de València, i li feren la proposta que els ajudés a construir la Cuca Fera. En Santiago Maluquer no es va fer de pregar i va posar tot el seu saber per ajudar a restaurar aquella part del patrimoni popular del poble.

Per la Festa Major d'Estiu de 1976, la nova bèstia paorosa construïda amb materials lleugers s'estrenava per joia de petits i grans, que disfrutant de valent varen córrer darrere el correfoc de la nova Cuca Fera, sostinguda i dirigida pels cucaires.

La responsabilitat de l'organització de les festes de Begues estava definitivament assignada al CF Begues, i tant els socis com la nova Junta entrant l'any 1977 formada per: Jordi Guasch Paucirerol, (qui tindrà el carnet de soci número 1),Jaume Escofet Trepat, Eladi Gonzàlez Pla, Francesc Ros Vendrell, Josep Tutusaus Viñas, Francesc Ros Térmens, Jaime Romagosa Ros, Richar, Pere Rosell Torras, Joan Catalan Pérez, Josep Tutusaus Térmens, Joan Rovira Alba, Jaume Rabell Aguado, Jaume Pascual Raventós, Marcel Ventura Fañanas, Ramir Pascual Adillón, estan decidits que el llistó es posés més alt cada vegada. En el programa de festes d'estiu d'aquest any destaca un campionat de futbol sala i l'organització del primer Festival de la Cançó del Llobregat, celebrat en el poliesportiu, i en la Festa de Sant Sebastià la tradicional sardinada, però l'esdeveniment més important per a aquest any va ser la finalització de les obres del "Casal Cultural Esportiu" i la seva inauguració.

Tots aquests encerts que el CF Begues sumava en el seu historial no podia distreure'l de la seva obligació principal, ser campions per pujar a la categoria de 2ª Regional del seu Grup, màxima aspiració de la Junta Directiva i dels socis.

En els equips que militaven en la mateixa categoria del CF Begues pocs podien contractar un entrenador que pogués impartir formació tècnica, disciplina i situació a dins el camp. El CF Begues va tenir l'oportunitat de poder comptar amb un home que reunia aquestes condicions, en Josep Maria Torres, el Pulpo, ell va saber conscienciar la directiva de la necessitat de treballar en la direcció de crear futbol base; per això calia formar equips juvenils, infantils i alevins, i recuperar jugadors de Begues que estaven en els equips de pobles de les rodalies com Josep Ros Colungo, que era un excel·lent porter, i els germans Josep Ferrer i Anton Ferrer.

Aquests plantejaments significaven una rendibilitat de recursos en un pròxim futur, però encara es feia necessari fitxar jugadors de fora per donar temps que els juvenils poguessin accedir al primer equip. Per a la temporada 1976-77 es fitxaria José Vigo Fernández i Jaime Royo Fernández, de Gavà, junt amb en Pere Viñas Escofet, Josep Maria Vendrell Casanovas i Jorge Murillo Miquel, aquest últim amb una trajectòria en el club que arribarà fins a la temporada 1988-89. Es contracta com a entrenador Josep Roura i la temporada acaba amb el CF Begues ocupant el tercer lloc de la classificació general de la 3ª Regional, junt a la UD Sant Climent.

Els fruits de l'esforç per formar jugadors del planter es notaran ja a finals dels anys setanta. L'equip de la temporada 1977-78 és un exemple de la feina feta. L'alineació la formaran Josep Ros Colungo Larri, Ramon Ferrer Garcia (del Mas Trabal) Josep Mª Vendrell Casanovas, Anton Núñez Ruiz, Pere Viñas Escofet, Joan Clavé Tutusaus, Jorge Murillo Miquel, Anton Ferrer Garcia (del clan del Mas Trabal), Josep Vigo Fernàndez, Gabriel Navarro Rodríguez, Candelo Moreno Bermejo, Josep Tutusaus Ollé, Pere Gustems Viñas i Jordi Daura Muriana (que havia estat jugant fins llavors amb l'Olesa). Actuava com a delegat de camp Jaume Romagosa, Richar, aquesta responsabilitat de posar ordre en el terreny de joc la detectarà Richar al llarg dels anys pel seu carisma a l'hora de motivar els jugadors i per la seva entrega a l'equip.

El CF Begues quedava en el 4t lloc de la classificació general, havia guanyat 25 partits de 36 i empatat 4, amb 108 gols a favor i 45 en contra.

Els juvenils ascendien a 2ª divisió, i els infantils i alevins també acabaren la temporada amb molt bons resultats.

La pròpia dinàmica del CF Begues facilitava les relacions externes del club. Els partits amistosos amb els equips de 1ª divisió continuaren programant-se per als grans esdeveniments locals. Els veterans del RCD Espanyol havien format una associació i figures com Parra, Mauri, Arcas, Segura, Catà, Soler, Vera, Muñoz, Casamitjana, Bartolí, Bergara, Rivas, pogueren oferir un espectacle de bon futbol en aquestes diades significatives.