El país estava canviant i Begues canviava amb ell, però anem a pams, perquè cal fer una aturada per recordar la celebració del 50è aniversari del CF Begues.

Cinquanta anys són molts anys en la vida d'un home, i molts si es tracta de commemorar l'aniversari de la realització d'una idea concebuda en l'edat adulta, però el destí va voler preservar Josep Ventura, Pepet de les Planes, perquè pogués celebrar els primers cinquanta anys de vida de l'equip que ell i els seus germans varen fundar aquell llunyà any de 1924.

Els anys amb la seva càrrega de coses bones i dolentes havien passat i pesaven sobre les espatlles d'aquell home menut d'estatura, però gran d'esperit. El dia que se celebraven els primers 50 anys del CF Begues, Pepet no podia dissimular l'emoció i la satisfacció que sentia en comprovar que no s'havia malmès l'esforç i els sacrificis d'aquells pioners que obriren el camí, molts d'ells ja desapareguts.

La celebració del 50è aniversari del CF Begues va ser un dels dies més feliços i també més plens de malenconia en la vida del Pepet de les Planes, dels seus germans Julià i Jaume, i també dels companys allí presents, quan reberen l'homenatge i l'admiració de la tercera generació de jugadors del CF Begues i de tot el poble, que fou una manera de demostrar que per a Begues el seu equip de futbol era quelcom més que un equip de futbol, ja formava part de la pròpia identitat beguetana.

En una entrevista feta pel setmanari Avui, quatre anys després, el 1978, en Pepet encara recordava, amb una memòria prodigiosa als 78 anys, les anades a Barcelona amb el seu camió per portar la llet i els ous i aprofitar el viatge per veure jugar l'Europa, el Sants i també l'Espanyol, però sobretot recordava les vegades que havia vist jugar el Barça. Pepet somreia en rememorar com, per estalviar-se les 2 o 3 pessetes que valia el viatge de Barcelona a Begues, baixava amb el seu camió i pujava els equips que volien competir amb ells, el CF Gràcia, el reserva de l'Espanyol, i tants altres...