Amb motiu de la possible sortida d'un butlletí mensual del Club, li vam fer una entrevista a començaments de l'estiu passat, com a soci numero 1 que és. Per diverses raons- sobretot per la molta feina que els homes de la Junta han de fer perquè Begues tingui un club digne-, el butlleti no ha pogut sortir encara a la llum.

Sense que, per descomptat, això signifiqui l'adeu definitiu a la revista de Begues, hem cregut que valia la pena de publicar en el nostre setmanari un fragment de la interessant xerrada que vam mantenir amb el simpàtic Pepet Lasplanas, que ens va explicar com van ser de fotuts els començaments de l'equip de futbol beguetà.

A REPARTIR LLET A BARCELONA !A VEURE PARTITS!

- Senzillament, jo anava amb el "camión" a portar llet a Barcelona a fer el "reparto" i el deixava en un garatge que valia una pesseta i, al matí, anava a peu al futbol a veure l'Europa o el Sants, que eren mes o menys iguals, i l'Espanyol i el Barça... però més aviat el Barça. I aquí llavors ja es començava a construir i hi havia paletes, treballaven de sol a sol, i ja vam ser tres nostres- llavors erem tres germans, encara som tots vius- i després uns quants més... vam fer l'equip tot d'aquí.

-Llavors no estaba establert el futbol com ara, i jo, de pasada, molts diumenges, per estalviar els gastos de l'equip que llogava- havia fet venir el Gràcia (llavors hi havia el cèlebre Gràcia, no era de prumera però..."buenu") després el reserva de l'Espanyol, va venir- els carregava en el "camion" i els portava cap aquí per estalviar les dues o tres pessetes que valia el viatge, perquè ens haviem de pagar les sabates, pilota, jerseis- els jerseis els vaig anar a comprar al carrer Sant Pau, i havia uns colors que eren verd i vermell, pero no tenien tot l'equip, en aquella botiga, i vaig triar aquests d'ara, que no els haguera triat, no.

- Quan l'equip ja va estar format, els propietaris no ens volien deixar res de terreny enlloc, perquè... ui! el futbol...

- Hi havia un gran defensa, haguera sigut un gran defensa- que es un manyà que hi ha davant de la parada de l'autobús, el "ferrer" que li diuen- i, Deu nos enguard!, venia a jugar d'amagat perquè, si el seu pare ho hagués sabut! haguera sigut un defensa molt bo. I no va poder, no va jugar mai.

- Érem tretze o catorze. Un dia anàvem a jugar a peu a Vallirana, a peu, un altre dia a Cervelló, a peu!, a Sant Climent, a peu!, a Olesa de Bonesvalls, a peu!, perquè no hi havia carretera; hi havia un camí de carro desastrós de pedres i, a les fosques, a les deu o a les dotze de la nit, veniem cap aquí.

ANY 1924

- Però cap a quins anys era tot això?

- Això, el vint-i-quatre.

- Bufa!

- Fa dos anys que vam fer les bodes d'or, vaig disfrutar molt. Encara tinc les fotos d'allà el camp, les vam fer en colors, i jo he disfrutat tant veient disfrutar els altres com jo mateix perquè... si disfrutes, "buenu", però si veus que els altres no disfruten, també d'allò, oi?

- És clar.

- I no hi va haver mai controvèrsies. A mi em van fer capità, perquè jo, és clar, si em deien: ens portes un equip per tal dia; doncs jo ho mirava i els portava de Barcelona cap aquí. Després ja va venir algún equip de fora. Teníem el camp aquí dalt, que hi ha aquelles monges, on hi ha aquells arbres tan alts, aquells avets i tot allò; i el camp era així, i només pedra, perquè no es cultivava i el propietari va dir: jugueu allà. Però teníem els veïns que ho tenien sembrat i ens fotien unes bronques de cal Deu. Llavors no crec que hi hagués cap màquina fotogràfica en tot el poble. Hi havia uns senyors aquí dalt, que tenien màquina i jo els feia el "reparto" els dimecres i els dissabtes els portava el vi, els ous de la finca, i em van dir: si voleu us faré una foto, veniu cap aquí. I del camp vam anar cap allí dalt, que és una torre que hi ha a la curva aquella de dalt el bosc. I vam anar vestits d'aquella manera i ens la va fer.

PROHIBIT JUGAR A FUTBOL

- N'hi havia molts que a casa seva no els deixaven jugar. La meva mare no deia res, però patia tant que...

- Quina edat tenien aleshores?

- Jo tenia vint-i-cinc anys.

- I tot i amb això no els deixaven jugar?

- Els altres eren més joves. Com que després el terreny es va vendre i van edificar allà, ens vam quedar sense camp i es va plegar. Després es va tornar a refermar; després, ja quan el meu noi, el petit - ja fa anys, ara ja té quaranta-dos- només tenia setze o disset anys, vam anar cap a un altre camp que hi ha cap allà sota el Mas de Begues que encara és més pendent i petit. Però mira, no hi havia res més. I després ja vam tenir aquest d'aquí vora la carretera. Vam passar èpoques d "equis" anys sense jugar perquè no hi havia elements... Després quan jo vaig fer dels trenta en amunt ja vaig deixar-ho, també. De casat i tot encara vaig jugar i els meus germans també.

I vaig tenir la sort de que no em van fer mai mal i vaig jugar set anys d'extrem esquerra, que per córrer no hi havia ningú que em pegués.

- Expliqui'ns algunes de les victòries de l'equip.

- Quan la guerra ja teníem bastants trofeus que havíem guanyat o perdut, "buenu" quan havíem perdut no teníem res, però sempre hi havia un petit trofeu. L'any vint-i-cinc, el que va fundar els autobusos, que era en Petit Canigó que li diuen, era soci honorari, o no se com era i es gastava molts quartos en els equips de sords i muts i vam fer una copa així

- en Pepet posa la mà a un mentre del terra. I van fer bonic els equips de sords i muts, que l'àrbitre anava amb un mocador perquè no ho sentien... Eren terribles! es van pelar els genolls! I després ens van fer un berenar allà al Canigó i ... mira!

El que es cuidava de cosir les pilotes - perquè no era com ara- era aquest que en diuen en Dimas, tenia una cama tallada i feia espardenyes... se n'encarregava de fer banderes i altres coses que van desaparèixer amb la guerra, van requisar moltes coses...

En Pepet Las planes té moltes més coses per explicar, però nosaltres tenim poques pàgines.

Amb setanta-nou anys, fixeu-vos si n'ha de saber! Avui dia és tan afeccionat al futbol com sempre, un dels mes entusiastes partidaris del Begues. Veu tots els partits que pot:

- Ara jo estic content que haguin continuat. El meu net ja juga amb els alevins. Ara mateix per anar a Barcelona, tenint l'equip aquí, ja no hi vaig. Ja disfruto prou amb l'equip d'aquí.

JORDI FORTUNY