Notícia

Data

2024-10-15 17:34:00  

Titol

Any 100! 2010/11 - Campions!!!!  

Descripcio

CAMPIONS!!

La temporada 2010/2011 el Begues va fer història. Després d’11 temporades consecutives a 2a regional, aquella va ser la bona i l’equip va quedar campió. Just l’any en que aquesta categoria desapareixia, ja que la federació catalana va reestructurar les categories regionals, el Begues va quedat primer i va aconseguir un històric ascens a Segona Catalana, l’equivalent a l’antiga Preferent.

En el segon any del president Dani Llompart i la seva junta i amb un equip format majoritàriament de jugadors beguetans i de la pedrera més 4 o 5 jugadors de fora del poble perfectament integrats al club, així com fitxatges importants com en Quino (ex-capità del Gavà), l’Àxel o el Poti (els dos també formats a la pedrera), el Begues va fer una temporada excel-lent.

 El Begues va fer uns números impressionants ( 83 punts, 26 victòries, 5 empats i només 3 derrotes i 104 gols a favor i 24 en contra en 34 partits), i va aconseguir quedar imbatut a casa, on només va cedir un empat en la jornada 2 i després va guanyar els 16 partits següents!

En moltes d’aquestes 11 temporades consecutives a 2a regional, amb aquests números el Begues hauria quedat campió molt abans, però aquell any no va ser fins al darrer partit, inoblidable, al camp de la Penya Unió Màlaga (3-4), en que el Begues va aconseguir el títol. Un dur rival, la Penya Recreativa Sant Feliu, també va fer una temporada increíble, donant encara més valor a la lliga del Begues

La temporada va començar d’una manera estranya, esportivament i a nivell de cos tècnic. Després de guanyar el primer partit a fora (0-2 a Sant Andreu), es va empatar el següent amb el Vista Alegre (0-0) i es va perdre al camp del Bolívia (4-3). El Begues es va refer i va guanyar els següents 2 partits, abans que l’entrenador, en Dani Casado, que portava des de la temporada 2009/2010 al capdavant de l’equip, deixés el club i fitxés pel juvenil de l’Hospitalet. El Dani va deixar l’equip ben construït, tècnica i tàcticament, i tot i que al principi van ser uns moments de dubte quan va marxar, l’equip es va saber sobreposar i va començar una ratxa impressionant sense perdre.

Precisament davant la Penya Recreativa Sant Feliu va ser el primer partit sense l’entrenador, i en Pep Martínez (fins llavors segon) i el Tomàs Casasin (delegat) es van posar al capdavant de l’equip en aquell partit, guanyat per 3-0. Posteriorment van arribar els entrenadors Josep Farré i Miquel Humedes, amb qui l’equip va continuar el camí. Ells van saber aprofitar la feina feta pel Dani, i sumat als seus coneixements i la seva capacitat per a portar equips van saber portar l’equip cap al cim
Desde la derrota al camp del Bolívia, el Begues va tenir una gran ratxa de 16 victòries i 4 empats, que el van portar a ser campió d’hivern i líder de la lliga. Amb un gran futbol en molts partits, amb golejades i partits importants guanyats amb caràcter i competitivitat, el Begues va anar poc a poc creient en el campionat. Tot i això, en la segona derrota en tota la lliga, es va perdre el liderat. Va ser al camp de la PR Sant Feliu, on després de perdre per 2-0 el Begues es va situar segon a 1 punt d’ells quan faltaven 10 jornades pel final. Va ser un cop dur, després del qual en Josep Farré es va quedar sol al capdavant de l’equip sense en Miquel, i amb la sensació que es podia haver escapat el títol. Però l’equip va saber refer-se i va seguir lluitant. Va guanyar el següent partit davant la Cooperativa, i en la següent jornada es va tornar a situar líder. La Penya Sant Feliu va perdre dos partits consecutius inesperadament, i el Begues es va trobar líder amb 5 punts d’avantatge i 7 jornades per acabar la lliga.

A partir d’aquí, es tractava d’anar restant jornades i esperar la relliscada dels santfeliuencs. Però els dos equips van guanyar-ho gairebé tot. El Begues va perdre el tercer partit de la temporada al camp de La Guàrdia, creant una incertesa final ja que a falta de 2 jornades tenia 2 punts d’avantatge. Faltaven 4 punts per a ser campions, o menys si ells punxaven. En el penúltim partit, el Begues va guanyar 4-1 al Corbera, però la Penya Recreativa també va guanyar.

S’havia de puntuar al camp de la Penya Màlaga de Sant Boi per a ser campions, el 29 de maig de 2011. Era un camp complicat, davant un equip que sempre havia esperat amb ganes al Begues i que no volia regalar res. I va ser un partit d’infart. El Begues es va adelantar 3 vegades en el marcador i la Penya va empatar les 3. Quedant 10 minuts, amb 3-3, un gol feia perdre la lliga al Begues. Van ser uns minuts finals d’infart, amb molts nervis, però en el temps de descompte, va arribar el deliri amb un gol d’Andy que feia explotar a jugadors, tècnics, directius, familiars i al gran nombre d’aficionats desplaçats a Sant Boi. Erem CAMPIOOOOOOOOOOOONS!!!!!!!!!!!!