EL FUTBOL: UN JOC DE MULTITUDS

L’afició al futbol es va estendre per tot Espanya des del primer moment que fou conegut aquest esport, introduït per membres de les colònies d’estrangers que tenien monopolis d’explotació de recursos naturals al país. Per aquesta causa el primer club de futbol d’Espanya fou l’Huelva RC fundat l’any 1878 per iniciativa dels tècnics i empleats que treballaven a les mines de Río Tinto.

A Catalunya el futbol també fou introduït per membres de colònies estrangeres, principalment anglesos i també per catalans que havien residit a l’estranger. El primer club català fou el Palamós CF fundat l’any 1898.

Aquest esport de seguida va cridar l’atenció als aficionats a les pràctiques esportives a Barcelona. El primer intent seriós de formalitzar un club de futbol va ser per iniciativa de Jaume Vilà i Capdevila, amb alumnes del Gimnàs Tolosa, el Català FC, però la gran empenta la donaria Joan Gamper quan el dia 22 d’octubre de 1899 , convocava per mitjà de la revista barcelonina "Los Deportes" aficionats al futbol per formar un club, que fou constituït el 29 de novembre de 1899, amb el nom de Futbol Club Barcelona.

Mai cap esport ha aconseguit en tan curt espai de temps, una quantitat tan gran d’aficionats i practicants. El senzill joc de pilota, amb disset regles fixades per primera vegada l’any 1863 per la Football-Association (Anglaterra), són les mateixes que han arribat fins als nostres dies. Estaven tan ben plantejades que les rectificacions posteriors, deixant a part les relatives al penal i al fora de joc, a penes han sofert variacions de fons i sovint sols de forma.

Els partits s’havien de jugar en un camp a l’aire lliure, entre dos equips formats per onze jugadors, entre els quals un era el porter i un àrbitre per dirigir el partit, encarregat de l’aplicació de les regles del joc. El temps màxim d’un partit, igual que avui, era de 90 minuts amb un interval de descans al minut 45. Tota l’estratègia del joc consistia a distribuir els jugadors de manera que poguessin jugar a l’atac i a la defensiva fins a aconseguir introduir una pilota de cuir, entre els pals de la porteria. El futbol es podia resumir com una combinació d’esforç individual i de treball en equip que en pocs anys es va convertir en una mena de febre que s’encomanava a grans i petits.

Ja dins l’any 1900, fou fundat també a Barcelona el Club Deportiu Espanyol al qual seguiren altres, com el Catalònia, el Catalunya, l’Irish. L’any 1901 naixia el Sabadell FC i el 1907 l’Europa.

L’afició al futbol creixia imparable i dels primers partits celebrats esporàdicament entre els equips acabats de formar es donaria pas al primer torneig celebrat al Principat, la Copa Macaya, que la va guanyar l’Espanyol el 1903, el Barcelona tingué una actuació destacada . Seguí el Campionat de Catalunya es va convertir amb el centre d’atenció dels aficionats catalans fins que l’èxit del futbol en els Jocs Olímpics d’Anvers (1920), va fer donar un tomb al futur del futbol. Es feia necessari crear una nova competició que enfrontés els millors equips, sortint del marc del Principat, a l’estil del que es feia a la Gran Bretanya, punt d’atenció ineludible quan es tractava de l’esport rei. El primer campionat de Lliga es posava en marxa el 1r de febrer de 1929, amb el triomf del Barcelona, al qual no es va donar excessiva importància, la Copa era la competició que copsava el fervor dels aficionats catalans.

Tornar