Notícia

Data

2024-01-29 23:40:00  

Titol

La Copa més antiga del club  

Descripcio

Avui us mostrem el trofeig més antic que conservem a les vitrines del club. Es tracta d'aquesta copa de l'any 1925!!

El nom, Copa Jaume Petit, es deu a que la va promoure el Jaume Petit Ros, un beguetà, fill de cal Vidu i resident a Barcelona, que va ser un home que va marcar molt la vida dels beguetans de la època

En Jaume Petit va posar en marxa diferents iniciatives comercials que varen beneficiar l’economia beguetana. Va fundar la Línia d'Autobusos Begues-Brugués-Gavà i va promoure la construcció de grans edificis socials a Begues: el Petit Casal (1909), l'Hotel Colònia Petit-Canigó (1915) i el gran Hotel Petit Canigó (1927), lloc d’estada escollit per membres de la burgesia barcelonina que cercaven el bon clima de Begues i aprofitaven la seva estada per celebrar festes de caràcter lúdic i social (l'enorme edifici que hi ha a mà dreta només començar a baixar les curves de Begues a Gavà)

Precisament la bona relació entre la burgesia i aquest prohom s’establí arran del seu mecenatge i atenció a persones minusvàlides. Per aquesta causa fou distingit l’any 1927 amb la presidència d’Honor de l’Associació de Sordmuts de Barcelona. Amb el propòsit que els nens afectats per aquesta malaltia poguessin disfrutar d’uns dies de lleure, va patrocinar unes colònies durant l’estiu al seu hotel.

Per a que aquests nois s’ho passessin bé, entre altres actes en què participaria tot el poble, es va organitzar un partit de futbol entre el CF Begues i un equip format pels nois sordmuts. El premi era una copa monumental per al guanyador pagada pel Sr. Jaume Petit (aquesta Copa malauradament no s'ha conservat)

Com a anècdota, l’àrbitre del partit, tenint en compte que els nois no podien sentir el xiulet que marcava els temps i les jugades, havia de donar-se entendre amb un mocador, cosa que va despertar l’admiració dels beguetans que acudiren a presenciar la competició.

Els joves forasters jugaren com unes feres per guanyar i acabaren la majoria d’ells amb els genolls i els colzes pelats, però feliços amb el seu trofeu.

(text del llibre del 75 aniversari de Conxita Solans)